Actualment esteu veient Lecciones de Vida…

Lliçons de vida…

  • Autor de l'entrada:
  • Categoria de l'entrada:Notícia

✨A vegades, les lliçons més grans de Vida les reps de llocs i de persones de qui no t’ho esperes✨

Aquí deixo el meu relat de com una experiència a la muntanya em va transformar:

I és que, fa uns dies em vaig apuntar a fer una excursió juntament amb un equip de muntanyencs. Tenia moltíssimes ganes d’anar-hi, m’agrada anar a la muntanya i m’havien parlat de la ruta, que era tan bonica com un conte de fades. 

Sí, hi vaig anar amb moltes ganes, però, sent honesta, sense la preparació que aquell entorn requeria.
Durant la ruta em vaig sentir desbordada i vaig haver d’abandonar l’excursió. El ritme era molt diferent del meu, així que amb humilitat vaig haver de fer un pas enrere.

Al cap d’unes hores, quan ja era a casa, vaig rebre un missatge d’un dels membres del grup que, tot i que va ser dur de llegir, va acabar sent una de les lliçons més valuoses que he tingut en molt de temps.
Una de les frases deia (en català):

A la muntanya no s’hi ve a fer proves ni ‘tests’… Amb segons quines actituds poses en perill la teva salut i la dels altres.”

📌 Aquell missatge em va confrontar. Parlava de responsabilitat individual, de consciència col·lectiva, de la importància de preparar-se abans de compartir un camí amb altres. Em qüestionava coses bàsiques, però crucials:
Estava ben equipada?
Coneixia el terreny?
Portava prou aigua i menjar?
Era conscient de l’impacte que el meu estat i les meves decisions tenien sobre el grup?

🎯 Al principi em vaig sentir molt malament. Em va doldre el to. Va ser com una fletxa directa al meu cor i a la meva bondat perquè en un altre missatge em deia que havia estat egoista. Però després, amb calma, vaig entendre la intenció: recordar-me que no n’hi ha prou amb tenir ganes.
Cal estar preparada. Ser responsable. Saber on ets i amb qui estàs caminant.

I aleshores vaig veure amb claredat el paral·lelisme amb la vida professional:

👉 En els negocis, com a la muntanya, no ens podem permetre “provar” si no hi anem preparats.
👉 No es tracta d’impressionar, sinó d’aportar sense posar en risc l’equip.
👉 Participar en un projecte, liderar una iniciativa o unir-se a un equip implica un mínim de consciència, respecte i preparació prèvia.

I, també aplicat a la vida personal:

👉 Tenir ganes d’estar amb algú és molt bonic però.. abans t’has de preparar, curar les teves ferides emocionals i ser la millor versió per sumar i fer equip.

💡 Avui, aquella experiència —que al principi em va fer sentir vulnerable— s’ha convertit en un punt d’inflexió.
He comprès que créixer també és deixar de justificar-se, assumir allò que va faltar i prendre acció per millorar.
Perquè no sempre estem a l’altura… però sempre podem decidir preparar-nos per estar-ho.
Gràcies a aquella persona que em va dir allò que no volia sentir, però que necessitava escoltar.
Gràcies a la muntanya per mostrar-me, una vegada més, que el cim s’assoleix pas a pas, però també amb humilitat i consciència.

T'abraço,

Anna❤️